Han passat molts anys des de la Declaració de Mequinensa en que els primers Alcaldes dels Ayuntaments Democràtics de la Franja demanaven públicament el dret de ser aragonesos en plenitud sense renunciar a la seua llengua, sense renunciar a la llengua catalana que es parla en lo nostre territori des de la edat mitjana.Ho vam intentar a l'any 1997 en les bases per a una política llingüística a l'Aragó aprovades sense cap vot en contra al Parlament autonòmic en una Ponencia d'Estudi.
Ara ho torna a intentar el grup socialista presentant en solitari una Proposición de Llei per al Us, Protecció i Promoció de les Llengües Propies d'Aragó.
Es tracta d'una nova oportunitat per desenvolupar lo nostre Estatut d'Autonomía, des de la majoría d'edat que hem assumit amb la última reforma.
Cal fer ho ara, perque el parlants de les llegües minoritaries a l'Aragó van abandonant la seua llengua familiar i sense parlants no hi ha llengua.
Quina cara s'ens quedaria als aragonesos si, demà, una llengua propia com l'aragonés, privativa d'Aragó, acabés desapareixent, sense haver intentat tot el posible per mantenirla viva a la nostra Comunitat?
Només hi ha una fórmula per mantenirla. Es el prestigi.
Els aragonesos que parlen habitualment una llengua propia de la nostra comunitat han de sentirse protagonistes de la nostra riquesa cultural. Som la única comunitat a Espanya que parla tres llengües tradicionals i històriques en el seu territori. I només podrem serguir-lo sent si els fablans de l'aragonés i del català se senten orgullosos de la seua llengua familiar i se senten recoltzats per les seues institucions i per la societat aragonesa en el seu conjunt.
Si els grups parlamentaris a les Corts aragoneses fan un debat de la Proposició de Llei amb demagogia i desde la perspectiva de que la diversitat llingüística es un problema per les institucions, inhibiran als parlants, els acomplexaràn i amb el temps deixaràn de parlar la seua llengua.
Llavors tots ens lamentarem, pero serà masa tard. Pot ser, ja es masa tard, pero ho hem d'intentar.
Ojalà, sapiguem estar tots a l'altura de les circumstàncies.
De moment, allà va una abraçada ben forta pel Portaveu del PSOE, el meu amic Jesús Miguel Franco, que ahir va presentar en el resgistre una Proposició de Llei, responsable i oberta al diàleg.
4 comentarios:
L'article de Javier Giralt és el sisè: Las variedades de frontera y sus textos: un ejemplo de Calasanz (Huesca) i diu a la pàgina 230, en la nota a peu de pàgina nº5:
Sí deben rechazarse, sin embargo, propuestas disgregadoras como las que propugnan algunas asociaciones localistas, que defienden la existencia en la Franja de una lengua independiente (que denominan «aragonés oriental» o incluso «orienaragonés»), al margen de las conclusiones de los estudios científicos que han demostrado suficientemente su pertenencia al ámbito lingüístico del catalán.
Font:http://ifc.dpz.es/recursos/publicaciones/23/31/ebook2431_6.pdf
MÀXIMA DIFUSIÓ. CONTRA LA MENTIDA.
Considero que todo aquello que supone diversidad resulta enriquecedor. La lengua no es una excepción, las variedades lingüísticas de Aragón son sin duda un patrimonio que debemos conservar.
La llengua catalana no ha estat mai considerada pròpia d'Aragó perquè si ho hagués estat en dotze anys a Corts aragoneses haguesses pogut xarrar en català
Pot ser si abans de fer afirmacions tan categoriques, haguesis llegit les meues intervencions a les sesions de la Ponència Especial per a una Política Llingüística a Aragó que estàn transcrites en una edició especial sobre aquesta ponència que van publicar les Corts d'Aragó, t'en adonaries que estàs equivocat.
Publicar un comentario